VIVES
VIVES
Sobre els successos de febrer del 2012 a l’IES Lluís Vives
Si quieres solicitar un texto teatral, ponte en contacto con gabi@gabiochoa.com
Pot un tuit al 2015 provocar un seisme cultural que sacsege fins a Lluís Vives?
Una peça teatral a tres temps que reflexiona sobre els successos de l’Institut Lluís Vives al 2012, al temps que ens mostra la realitat de l’humanista valencià al segle XVI.
“No et limites a contemplar aquestes hores
que ara vénen. Baixa al carrer i participa.
No podran res davant un poble
unit, alegre i combatiu.”
Vicent Andrés Estellés
La peça estarà dividida en tres parts, tres moments concrets, que treballaran sota un lema, disparador i/o discurs.
Per què el PENSAMENT es converteix en HERETGIA?
En el PASSAT farem xocar dos termes que van rebentar la percepció del pensament. Pensar equivalia a morir. Ensenyar a jugar-se el coll.
Aquesta és la màxima. Així va viure Lluís Vives, així va patir.
Lluís i el seu pupil, Pau, discutiran sobre la percepció que aquest últim té de l’educació, i de com l’educa a través de jocs dialèctics (o no). Açò farà que l’alumne despulle la seua consciència, fent dubtar a Lluís sobre la seua tan ben entesa tolerància. I és que la por gira de posició quan la mort et mira a la cara.
Per què la IDEOLOGIA es converteix en POLÍTICA?
En el PRESENT accidentarem la ideologia (comunió d’idees) amb la política, amb la por. Idear és aprendre, també aprehendre. Per què li tenim por a pensar? Els successos de febrer del 2012 arran de la revolta de l’Institut Lluís Vives seran els disparadors on un professor es troba una alumna que volia parlar amb ell. En el diàleg allò es convertirà en una arma carregada, ja que ella, darrere dels seus dubtes sobre l’“imperatiu categòric” de Kant, amaga una amarga veritat.
Per què la POLÍTICA es converteix en CLIENTELISME?
Finalment, en el FUTUR treballarem l’oportunitat de trencar eixa tònica, la promesa de millorar, però veient-nos com a societat fenícia, que sempre intercanvia, on amistat i clientelisme es barregen quasi sense voler, des dels inicis.
En aquesta peça trobarem que l’alumna i el professor han canviat les tornes. Ara és la jove qui és la superior i l’antic professor treballa, indirectament, per a ella.
GABI OCHOA
EQUIP ARTÍSTIC
SERGIO CABALLERO
ANNA MORET
PAU ALABAJOS
Música en directe: PAU ALABAJOS
Audiovisuals: MEMENTONET (JOSÉ MARÍN)
Disseny gràfic: ALEX BENAVENT
Producció: Elpuntog (MARTA CARSÍ i GABRIEL OCHOA)
Text i direcció: GABRIEL OCHOA
A Josep-Lluís Navarro Lluch,
sense la seua espenta, mai hauria acabat este text
A Sergio i Anna, dos bèsties transformades en actors
A Maribel, Jacobo i la gent d’Inestable, que foren els seus primers lectors
A Xavier Aliaga, Josep Barberà i Miquel Iruela, per la inestimable ajuda
A ells, els xics i xiques de l’Institut Lluís Vives,
que ens donaren una lliçó de valentia el febrer del 2012
Als músics que tragueren l’àlbum #primaveravalenciana, inspiradors d’este text,
i, especialment, a Pau Alabajos; l’utòpic, idealista i ingenu
A la meua dona Marta (estimada Marta) i a Gabriel, el meu fill,
per retrobar de nou les arrels valencians dels nostres iaios
A Josep Lluís Sirera, mestre, amic, guia, per donar-me llum en la meua
carrera com a dramaturg. Allà on estigues, un trosset de teatre per a tu
I sobretot a Lluís Vives, per ser un far enmig
d’una gran foscor pedagògica d’estos últims temps
Una producció de EL PUNTO G
www.elpuntogsc.wordpress.com
elpuntog.sc@gmail.com
Con la col·laboració de
ESPACIO INESTABLE / IES LLUÍS VIVES / AULA DE TEATRE – UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
